|
|
|
|
|
La Pau al Pròxim Orient
Entre el Mediterrani i el riu Jordà hi viuen quasi cinc milions de jueus i quatre milions d'àrabs,aquests reivindiquen gairebé el 20 per 100 de dit territori.Les solucions bèl·liques i repressives aplicades als mutus conflictes han demostrat clarament la seva ineficàcia, si més no ésser contraproduents.
L'escriptor palestí Edward W.Said ha proposat una tercera via basada en el principi,garantit per la Constitució,que tot ciutadà-amb independència de raça i de religió-gaudeix del mateix dret.Com encertadament recorda aquest autor,el geni de la civilització àrab arribà al seu màxim esplendor a l'Andalusia pluricultural,plurireligiosa i pluriètnica.
El polític israelià Simón Peres ha manifestat que el poble isrealià ha de veure en el poble palestí veí l'oportunitat d'afermar noves relacions i de portar la pau global en el Pròxim Orient. |
| Espíritu de genocidio
|
| Per: Nicolau Flaquer |
|
Solana, un político quemado por las bombas que ordenó soltar sobre Yugoslavia, ha expresado su temor a que se quiera matar el espíritu de Oslo. Esta declaración, aparte de ser un sarcasmo cruel, pone en evidencia que Mr. PESC ha perdido el sentido de la realidad. Si entendiese lo que ocurre, sabría que el espíritu de Oslo está ya muerto y enterrado por la intifada de Al-Aqsa. En Oslo Arafat cayó en una trampa tendida para ganar tiempo y acelerar la construcción de más asentamientos, o sea, la vieja política de hechos consumados, que tan buenos resultados ha dado hasta hoy a Israel. El espíritu de Oslo es el del engaño al pueblo palestino, y bien que lo están pagando.
|
| segueix >> |
|
|
| Oriente Medio: por un mayor involucramiento de la UE |
| Per: Adrián Mac Liman |
|
| La UE no ha d'eludir la responsabilitat que té de mantenir viu el procés de pau mitjançant esforços a la vegada econòmics i polítics. Va acceptar exercir un paper diplomàticament i políticament complementari del que correspon als Estats Units, comprometent-se a seguir essent el sosteniment econòmic del procés de pau. Aquest paper és relativament modest si tenim en compte fins a on arriben les repercussions del conflicte per a l'estabilitat regional i per a la defensa dels interessos europeus en la zona. |
| segueix >> |
|
|
| La paz palestino-israelí, mito y realidad |
| Per: Najib Abu-Warda |
|
| En el conflicte palestí-israelià, la comunitat internacional ha reiterat la necessitat d'arribar a un acord negociat, just i durador. Però, l'inici de les negociacions de pau no ha estat el resultat de la pressió d'aquesta comunitat internacional, ni s'ha basat en les nombroses resolucions de l'ONU, sinó que ha estat la causa de l'interès nord-americà en la regió. L'èxit d'un procés de pau només és possible envestint les arrels del conflicte i atenent als legítims drets de cada una de les parts. A la vegada, es fa imprescindible superar la tutela nord-americana i ampliar la participació internacional. De no ésser així, d'aquí a mig segle es compliran 100 anys de conflicte àrab-israelià. I d'aquí a un mil·lenni la pau palestina-israeliana serà més un mite que una realitat. |
| segueix >> |
|
|
| Un Refus Suicidaire |
| Per: Marc Tobiass |
|
| Ariel Sharon va obtenir en les eleccions de febrer un 62,7% dels vots. Quin significat té aquesta votació?. Bàsicament conté dos missatges: se tracta de no fer més concessions, ja que la majoria d'israelians considera que en aquest moment Arafat no cerca la pau; i el desig d'introduir un govern d'unió nacional amb el que podran enfrontar-se a la nova situació. |
| segueix >> |
|
|
| El estancamiento del proceso de paz en Oriente Próximo |
| Per: José Abu-Tarbush |
|
En el llarg conflicte àrab-israelià cap de les parts ha aconseguit materialitzar les seves peticions, de tal manera que en l'actualitat ni Israel gaudeix de major seguretat i acceptació en la zona, ni els palestins compten amb un estat propi. És molt difícil que en la resolució d'un conflicte d'aquesta naturalesa totes les peticions se satisfacin, sobretot les de caràcter maximalista.
La pau en la zona se construeix damunt la base de la justícia o, en altres paraules, adobant la injustícia històrica comesa amb el poble palestí: aquesta és la major i la millor garantia de la seguretat israeliana a mitjan i llarg termini. Els imperatius de seguretat israelians i la realització dels drets nacionals palestins no han de ser necessàriament contradictoris, sinó complementaris.
|
| segueix >> |
|
|
|
|
|
